Mahoma va ser el principal profeta de l'Islam. Ell va néixer en una família pobre que pertanyia  a la tribu de Quraish. Sovint se'l descriu com el fundador d'aquesta religió, el que constitueix una simplificació des de el punt de vista religiós i històric. Des de una perspectiva religiosa, els musulmans concedeixen l'Islam com el monoteisme pur i original que Al·là (Deu) va donar a conèixer a la humanitat des de la creació, i que va ser revelat mitjançant molts profetes anteriors a Mahoma. Des de un punt de vista històric, l'Islam (tal i com el coneixem) es una religió complexa que no s'ha de considerar com la creació de un sol home.

   Quan va fugir de la Meca va anar cap a Medina. A Medina va tenir contacte amb la comunitat jueva, que el van rebutjar per la seva errónea interpretació de les Escriptures, va comprendre llavors que la predicació no conduïa a la religió de Abraham, si no que constituïa una nova fe: l'islamisme. Des de llavors data el canvi de la orientació de l'oració, de Jerusalem a la Meca combinant la persuació amb la força, Mahoma s'envolta de seguidors que van anar descobrint als musulmans la guerra santa (l'ús de la força per a sotmetre i convertir als infidels).
A Medina, Mahoma es va convertir en un cap no tan sols religiós sinó que també polític i militar.

   Als quaranta anys Mahoma va començar a retirar-se al desert i a estar tots els dies a una cova del mont Hira, on va rebre la revelació de Deu (Al·là) que li parlava a través de l'arcàngel Gabriel i li comunicava el secret de la veritable fe. Animat per Jadicha va començar a predicar a la seva ciutat natal i es va presentar com continuador dels grans profetes monoteistes anteriors: Abraham, Moises i Jesucrist.